Feeds:
Entrades
Comentaris

“Bon dia. Bona sort”,

de fet, no és cap trobada,

sinó l’esguard del nostre instint:

un amor cap enrere.

W.H. Auden

Un amor cap enrere

 

Un amor cap enrere

és l’instint porós del cranc

damunt la sorra.

 

O tot o res.

— Va, surto! Sí, que surto!

(ho decideix en un “inscranc”).

 

Surt a la superfície.

Duu la nova cuirassa

amb què avui s’ha mudat.

 

És tova. Ja se sap

que els crancs quan creixen

és quan corren perill.

 

Deixen la closca dura

que enlluerna de sobte

els ulls del pelicà

(tant parlar, tant parlar…).

 

I el pelicà que el veu,

de lluny,

— s’ha enamorat! —.

 

No cal caiguda lliure

ni maniobres al cel

per impressionar el cranc.

 

Un amor cap enrere

és començar a estimar-se

i amb el bec, fer mal.

 

A qui va dirigit: Principalment als esperits inquiets de mirada poètica. No serà necessari acreditar experiència com a rapsode que puja al tamboret per recitar el vers de Nadal des dels 7 anys, ni demostrar que és possible acabar amb rima consonant totes les frases, ni tampoc declamar de memòria els versos shakesperians. Molt soroll per a no res. Retòrica.

El que realment ens reunirà en aquest taller seran les emocions, la llibertat de les idees, la intuïció per reinventar mons i transmetre’ls a través del dibuix de les paraules que formen estrofats de versos, els quals tots coincidim a anomenar poesia, però que pocs arribem a concretar exactament què són i per a què serveixen.

Sessions: 6 sessions durant 12 setmanes (cada dues setmanes es treballarà una nova unitat). Les unitats estaran repartides entre l’1, 15 i 29 d’octubre i el 12 i 26 de novembre. Es buscarà un dia entre el 10 i 19 de desembre per a fer el recital conjunt com a culminació de la darrera sessió i del taller).

Preu: 100€

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: AQUÍ

El proper 21 de setembre farem esses cap a terres gironines i avançarem fila índia enfora, però decidides, per arribar a les 21h al Festival de Poesia de Girona, on actuarem a l’Auditori Josep Viader. L’entrada és lliure.

Com comença a ser habitual farem un recital-concert d’1h:

1a part: Sílvia Bel + Clara Peya (piano)

2a part: Sílvia Comes (cantant i guitarra) interpretarà nous temes de la poeta Teresa Pascual.

Més info: AQUÍ.

Ens ajudareu a omplir aquesta preciosa capella que és l’Auditori?

 

Poema Iaia dadà sencer + cançó Àngels (a partir del minut 1′ 30”)

“Hola nois! Perdoneu, arribo una mica tard”, diu somrient la nostra protagonista d’avui. És una jove poeta que va néixer a Barcelona l’any 1982, en un ambient tan poc poètic, diu ella, com el mundial de futbol o les eleccions generals. En canvi, estic convençut que la Sílvia Bel seria ben capaç de fer servir uns penalts o uns vots en blanc per construïr un dels seus poemes. Aquesta periodista-publicista-professora-poeta és una comunicadora nata i, és per això, que no té cap problema en fer servir el llenguatge amb total llibertat. Això sí, és molt exigent. Intenta trobar la paraula adequada sempre. Avui arriba directament de la feina, atabalada, amb la jaqueta d’anar en moto i amb ganes de xerrar. Perquè, senyores i senyors, sí; les poetes també mengen donettes, també riuen, també beuen orxata, també fan l’índia i també van en moto. CONTINUAR LLEGINT L’ENTREVISTA: AQUÍ

FESTFOIX from CCCB on Vimeo.