Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Editorial’ Category

L’editor Quim Curbet em va fer aquest regal tan generós durant l’acte de presentació del Fila índia enfora al bar ALFA del barri de Gràcia. 
CARTA A SÍLVIA BEL (llegida en la presentació del seu llibre) 

Benvolguda Sílvia:
La poesia sempre és on neix l’emoció. És una veritat que canta i que commou. És la unitat indispensable i gairebé sempre misteriosa d’un discurs, de la música i del sentit eteri de la raó. La poesia és un món procel·lós, sobretot per qui no creu en contes de fades. Les paraules ens sobrevolen com els núvols capricios…os de les primaveres. S’alcen en l’horitzó carregats d’ombra i d’incerteses i deambulen sobre els nostres caps deixant-nos xops de vides i de perplexitats. Avui he vingut aquí per presentar el teu llibre, acte redundant en si mateix, perquè el llibre es presenta sol. El teu llibre carregat xàfecs i de pedregades, de neu delicada i de pluja fina, ha caigut entre nosaltres i ens ha enganxat desprevinguts, sense paraigües ni impermeable. Però ja ens agrada i si avui som aquí és per celebrar-ho. Perquè en el fons no som de secà, som gent de regadiu i l’aigua, sobretot quan brolla de la poesia, és aigua de vida i sempre és benvinguda.

 

Benvolguda Sílvia:
En aquest món turmentós de la poesia, tots som fills de les paraules, les paraules que ens hem dit, les paraules que hem escoltat, les que hem escrit, les que ens han escrit, les que s’han quedat per sempre gravades en la memòria i les que hem oblidat irremissiblement, i, per descomptat, les que hem mamat. Som mamífers poètics, fills de moltes mares i de molts encreuaments, però també som com una mea d’escarabats piloters: amunteguem paraules i les fem rodolar en forma de poemes. Boles d’excrements que els escarabats-poetes, mamífers-bastards, transformen en versos. Però a partir d’avui podem dir que som alguna cosa més. Som també les teves paraules Sílvia, som la teva mirada, el teu somriure, som la teva vida, el teu dolor i les teves il·lusions M’atreveixo a dir que tots els que som avui aquí som la Sílvia Bel, som tu Sílvia, tu i el teus poemes.

 

Benvolguda Sílvia:
Començo per tercera vegada aquesta aquesta carta, que et llegeixo en públic, sobretot per donar-te les gràcies. Gràcies per aquests poemes que ens ofereixes en fila índia i que dansaran durant molt de temps al nostre voltant, danses d’amor i de pluja, pluja de primavera que ens amara i que ens consola i ens fa oblidar per un moment el nostre destí d’insecte-mamífer, de Sísif tràgic. Avui hem vingut aquí per beure de tu, per aplaudir-te i per dir que segueixis i que persisteixis, que visquis i que ploris constantment llàgrimes de poesia, en aquest món nostre que no podria sobreviure sense gent com tu, un món que no mereixeria sobreviure sense una o moltes sílvies, domadores de somnis i de paraules.

 

Benvolguda Sílvia:
Moltes gràcies, moltes gràcies per ser com ets i moltes gràcies pel teu llibre i als àngels de cotó fluix que t’han acompanyat fins aquí.

 

Anuncis

Read Full Post »

Vint dones poetes interpreten Montserrat Abelló: Margarita Ballester, Joana Bel, Sílvia Bel, Mireia Calafell, Teresa Costa-Gramunt, Laura Dalmau, Martina Escoda, M. Rosa Font Massot, Gemma Gorga, Àngels Gregori, Mireia Lleó i Bertran, Núria Martínez-Vernis, Anna Montero Bosch, Laia Noguera i Clofent, Vinyet Panyella, Tònia Passola, Lucia Pietrelli, Susanna Rafart, Blanca Llum Vidal i Mireia Vidal-Conte.

Feliç de participar-hi, li he dedicat dos poemes sense títol, com ella acostumava a fer. Bé, el títol s’amaga sense vegonyes en forma d’acròstic:

Memòria als marges d’un paper

Oblidat a l’exili interior

No escrit encara.

Tenacitat de foc a les mans

Serenes sota la pluja.

Esciure sobre mullat.

Reivindicar la dona.

Reinventar el vermell de la sang.

Arrelar enlloc i arreu i sense

Títols.


Al cor hi tens paraules

Bategant per sobreviure’t.

Epicur t’envolta l’epicardi

Lluitant per la llibertat del

Llapis hedonista

O la ploma compromesa.

 

Dues fotografies per recordar la presentació, en què a part de celebrar l’edició del llibre, hem brindat també pels 94 anys de Montserrat Abelló. També ha estat l’ocasió per conèixer una altra Bel, la Joana, amb qui comparteixo participació al llibre.

  

Read Full Post »

Segur que no t’importa gens si t’explico que els dies abans de les eleccions generals, vaig estar amb una tendinitis aguda a l’espatlla dreta i el dolor em va condemnar a seure hores i hores, immòbil davant la tele. El que potser sí que t’interessa una mica més és la reflexió que vaig tenir temps de fer durant aquests dies de repòs en companyia de “la caixa tonta” (expressió que em permeto parafrasejar de la mare, a qui segur que li farà il·lusió).

Bé, doncs, el cas és que durant la campanya electoral em vaig dedicar a fer zapping amb la mà esquerra. Ara la terútlia d’Els Matins, ara la de la tarda, ara el debat dels candidats autonòmics al vespre, ara el dels “grans” de l’Estat, etc. Vaig acabar tan marejarda, que el dia de reflexió encara no sabia a qui votar. Això sí, durant el meu aprenentatge televisiu, vaig tenir temps de formular una hipòtesi: potser els mandataris d’aquest petit país també pateixen de tendinitis al braç dret i, com a conseqüència d’això, han hagut d’utilitzar la mà esquerra. I no parlo de metàfores – poca poesia trobaràs en aquest article – sinó més aviat em refereixo a mans esquerres literals.

Ben mirat, només cal veure amb quina poca traça han agafat les tisores i ris-ras, han retallat de qualsevol manera el dibuix dels drets socials perfilats durant tants anys, sortint-se dels marges permesos .

Una altra variable a considerar és que fan mala lletra. Tenen la cal·ligrafia tan feixuga, que ni els metges més emprenyats saben interpretar les receptes exprés imposades pels laboratoris Merkel, que vénen sense prospecte ni contraindicacions. Com diria en Punset: “es fantástico, no?”

Pobres polítics, jutges i entronats. Per què no mire’m d’entendre’ls una mica? Potser el seu mal és més profund i, en realitat, són com aquells nens a qui castiguen per ser esquerrans i es veuen obligats (emparats per les circumstàncies de la crisi) a actuar contranatura i utilitzar també la mà dreta, fet que els ha permès desenvolupar noves habilitats. Fixeu-vos-hi: ara que els partits s’han tornat amidestres amigus, retallen, canvien, reescriuen molt més ràpid i, si cal, modifiquen la intocable Constitució amb un plis plas.

Pobres polítics, jutges i entronats. Amb tants canvis de govern, manifestacions, mercats manaires i cosines de risc, s’han tornat mig bipolars i no han tingut més remei que actuar a destra i a sinistra, mentre van rodolant caps. Ui! Ai! Ui!

Read Full Post »

S’aixeca el teló i es veu un escriptor pelant una ceba de Figueres. Es baixa el teló. Títol de la pel·lícula?

Aprecitat lector en vies d’extinció: gràcies per passar de la segona línia, i perdona per voler-te atrapar amb el fàcil recurs de l’endevinalla. És probable que ara et vagi el cervell a mil per hora intentant trobar una resposta intel·ligent a l’enigma plantejat. Quina relació deu tenir Figueres, la ceba i l’escriptor amb l’home aranya? Doncs lamento comunicar-te que si continues llegint aquest article no obtindràs cap resposta coherent ni divertida. Només preguntes (que ja és prou per començar).

S’axieca el teló i es veu un grup de quinze joves culturetes dinant amb Ferran Mascarrell. Es baixa el teló. Cadascun d’ells aprofita per explicar la seva pel·lícula. La gestora cultural parla d’innovar en TIC: “És imprescindible que tothom tingui el seu perfil digital i tal i tal”. Arquitectes i artistes plàstics, entre forquilllada de magret i glop de vi, mostren enrogits la seva indignació. Es veu que no tenen un espai fix per exposar a Barcelona i que el projecte del Canòdrom està aturat. Per la seva banda, els actors gesticulen un discurs basat en subvencions i reciclatge de decorats, mentre els braços els acompanyen les idees com si fossin balladors de capoeira. D’entre els escollits no hi ha cap músic. Segons el Conseller de Cultura, aquests són un món a part i no han estat convocats. Obro parèntesi. Dibuixo un gran interrogant. Tanco parèntesi. Curiosament, hi ha tres poetes a la taula, i un d’ells decidirà marxar.

S’aixeca el teló i es veu a Ferran Mascarell vestit d’Spidermann revisant els pressupostos del Departament de Cultura de la Generalitat. Es baixa el teló. S’encenen els llums de la sala. El públic, acostumat a la foscor, es frega els ulls com si volgués treure’s una antiga teranyina. Segons Mascarell, Catalunya inverteix públicament en el teixit cultural d’aquest petit país, el mateix import que va costar la darrera producció del super heroi aràcnid: 300 milions d’euros.

S’aixeca el teló. Es veu una ballarina com cau de talons, un taló sense fons i un pintor que es baixa els pantalons. Títol de la pel·lícula?

Article publicat a XCAT

 

Read Full Post »

Ahir van caure a les meves mans dos llibres antagònics i, alhora, complementaris, de la mateixa col·lecció de poesia de l’editorial Egales. I avui començo en paral·lel les dues lectures. Com una partida de ping-pong.

A Volveré mucho más tarde de las doce, María Castejón refusa escriure poemes d’amor. Fins i tot ho deixa clar en uns versos que neguen i afirmen: “No escribo poemas de amor / subo detrás de ti las escaleras / y leo los nombres sin acento de los buzones (…)”.

En canvi, el llibre Gran amor de Mª Ángeles Cabré, és tot el contrari. Com diu Peri Rossi al pròleg: amor amb hybris, és a dir, amb excés: “Qué cortos fueron los días taquicárdicos (…)”

Read Full Post »

Read Full Post »

Doncs sí, ja ho veieu. Després d’un temps de pendonejar per la xarxa, el proper divendres 17 de desembre a les 19h surt el meu primer llibre il·lustrat. És una delícia! Clar, que he de dir. Espero de tot cor que vosaltres, lectors fidels o esporàdics, pogueu apropar-vos a La Central del Raval i donar suport al llibre igual que heu donat suport als versos virtuals. Si veniu, feu-m’ho saber! M’agradaria posar-vos cara i ulls i convidar-vos a una copeta de cava perquè sense vosaltres, lectors i lectores, no hagués trobat les forces per publicar el llibre. Gràcies, doncs, per avançat! Feu-me esbossar un somriure!

Read Full Post »

Older Posts »