Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Poemes il·lustrats’ Category

Amosca

Obrir-se a l’amor

és com obrir la finestra

perquè surti una mosca.

T’arrisques a que n’entrin més!

Il·lustració de LETRON

Read Full Post »

 

 

Read Full Post »

Aquesta és la qüestió…

El poemari il·lustrat L’esbós vol agafar forma de llibre, però de moment les editorials convencionals no mostren entussiasme i l’autoedició es presenta com una alternativa.

Així doncs, com veieu l’autoedició? Algú de vosaltres em pot recomanar impremptes, etc?

Us deixo amb el pròleg i un mosaic de les il·lustracions que es podran trobar al llibre:

L’esbós és un poemari nascut de les entranyes. El títol té un doble significat. Un d’obvi i un altre de més personal. El primer, “ L’esbós”, fa referència al significat etimològic de la paraula: “primer disseny d’una obra artística”. La segona accepció és un joc de paraules senzill que fa referència a la temàtica del poemari: “lesbos”.

El conjunt de 42 poemes es completa amb “esbossos / il·lustracions” que acompanyen els textos.

El 2009 la parella creativa Sílvia Bel (poeta) i Margalida Montoya (il·lustradora), creen  METOO = JO TAMBÉ (www.metoo.cat), una associació de creatives que té per finalitat difondre l’esperit solidari i identitari a través de l’expressió artística, en qualsevol de les seves formes. El poemari il·lustrat “L’esbós”, és doncs també fill d’aquest esperit.

Read Full Post »

Biblio TECA

Poema escrit per formar part de la iniciativa del blog de “Poesia infantil i juvenil”
http://bibliopoemes.blogspot.com per commemorar el Dia de la Biblioteca (24 d’octubre). Podeu veure el llibre sencer a http://issuu.com/bibliococentaina/docs/volen_versos_libro/16?showEmbed=true

nenabiblio03

A mitja tarda,

quan surts de l’escola

amb ganes de berenar,

apropa’t al forn de les paraules

i devora, fulla a fulla,

la recepta que els escriptors

han cuinat amb la poció

màgica de la imaginació.

 

Hi ha tanta TECA

a la BIBLIO

que no te l’acabaràs pas!

 

(sí, sí, és cert, potser m’ha sortit un poema massa verbívor)

Il·lustració de Gemma Lopez

Read Full Post »

Festucs

festucsbonissim2

Il·lustració: Gemma Lopez

Read Full Post »

tallatjpeg2

Badalla sobre la taula

un tallat descafeinat.

 

crec-croc

 

Engrunes de sol i pa

escombren la migdiada.

 

crec-croc

 

Les hores mortes es compten

amb gotes caient dels plats.

 

crec- croc

 

El temps s’escola a l’aigüera,

fins que es fa un tap al forat.

 

crec-croc

 

Desembosso la mirada

del sostre pintat amb sal.

 

crec-croc

 

La tarda fa l’última mandra.

Blanc sobre blanc final.

 

crec-croc

 

Il·lustració: Gemma Lopez

Read Full Post »

LEAL

muntatge-creu-copia2

Read Full Post »

Com molts de vosaltres ja sabeu, la setmana que ve començaré una nova etapa vital (si més no, laboral). D’aquí neix aquest poema.

llibre-obert-catala

 

Como muchos de vosotros ya sabéis, la semana que viene empezaré una nueva etapa vital (o al menos laboral). De aquí nace este poema.

llibre-obert-castella

Read Full Post »

estesa-estesa

Il·lustració: Gemma Lopez

Poesia i muntatge: Sílvia Bel

Read Full Post »

ratoli-gran

Il·lustració: Gemma Lopez

Read Full Post »

tioweb 

 

Poesia: Sílvia Bel

Il·lustració: Gemma Lopez

Read Full Post »

carrer-copia

 

PLOU UNA TEMPESTA

 

Els núvols bombardegen els teulats.

Amenacen llamps les antenes.

Xoquen trons als finestrals.

I es queden sordes les cases.

Encongits els cors.

Xops els camals.

 

A poc a poc, als ulls de la ciutat,

un tel de pluja hipnotitza

als qui darrere dels vidres

es pensen que estan salvats.

 

A fora les bombes d’aigua

esclaten sobre mullat

mariners de terra s’armen

plantes i arbres i prats,

berenen amb set la pluja

i creixen com  d’amagat.

 

Tanco els ulls i en obrir-los

els núvols s’han retirat

i les voreres tranquil·les

tornen a acollir els soldats

que atrinxerats desconfien

si la guerra s’ha acabat.

 

Solament és una tardor de tarda

i el gris del cel és tan ataronjat

que es confon amb una biga que l’aigua

ha rovellat. Quan hi clavo la mirada

l’iris plora de tant mal.

 

El cor batega de pressa.

Sap que aviat t’intuirà

entre els paraigües que baden

sobre braços despistats.

 

Per fi vindràs a trobar-me,

deixaràs l’amagatall

i corrent sobre la pluja

arribaràs al replà,

obriràs el pom de fusta

i jo t’aproparé els mitjons

que t’he escalfat vora l’estufa.

 

Il·lustració: Gemma Lopez

Read Full Post »

bitlles-bones2

 

Il·lustracions: Gemma Lopez

Read Full Post »

Plor de ceba

M’agrada veure’t plorar

encara que sigui un plor de ceba

ceba-petipensaments-3

Read Full Post »