Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘fransi’

“Bon dia. Bona sort”,

de fet, no és cap trobada,

sinó l’esguard del nostre instint:

un amor cap enrere.

W.H. Auden

Un amor cap enrere

 

Un amor cap enrere

és l’instint porós del cranc

damunt la sorra.

 

O tot o res.

— Va, surto! Sí, que surto!

(ho decideix en un “inscranc”).

 

Surt a la superfície.

Duu la nova cuirassa

amb què avui s’ha mudat.

 

És tova. Ja se sap

que els crancs quan creixen

és quan corren perill.

 

Deixen la closca dura

que enlluerna de sobte

els ulls del pelicà

(tant parlar, tant parlar…).

 

I el pelicà que el veu,

de lluny,

— s’ha enamorat! —.

 

No cal caiguda lliure

ni maniobres al cel

per impressionar el cranc.

 

Un amor cap enrere

és començar a estimar-se

i amb el bec, fer mal.

Anuncis

Read Full Post »

 

Poema Iaia dadà sencer + cançó Àngels (a partir del minut 1′ 30”)

Read Full Post »

Els professors de gimnàstica

també envelleixen malament.

 

Un dia, després de quaranta anys,

deixen enrere els crits,

els nens i les baralles.

 

Al principi, alguns no s’atreveixen

a enterrar l’atrotinat xandall

al fons del seu armari.

 

Pengen els hàbits,

deixen de matinar,

i si passegen,

ho fan en direcció contrària

al camí que els duia fins a l’escola.

 

En general no es troben

pel carrer mai a ningú

(es veu que no són gent gaire sociable).

 

Només alguns diumenges com avui,

a l’hora d’anar a missa,

l’esperit d’un vell conserge

sembla enrecordar-se d’ells

i els obre la reixa del pati del col·legi

perquè hi entrin els fantasmes

a jugar un partit de bàsquet.

 

Els records fan dos equips:

els bons contra els dolents.

 

Escollir també pot ser covard,

però no és tan evident

que el millor d’un vint-i-un

guanyi per sempre la partida.

 

Sona un xiulet antic

i al primer salt,

el sol de juny enlluerna

als qui volen fer-se amb la pilota.

 

La cistella de bàsquet

també s’ha quedat calva

i la seva ombra remarca dures línies

al paviment calent

(sembla el cruel joc del penjat).

 

De la xarxa en queden només uns fils

entortolligats,

com baba espessa.

 

Tot el que passa la resta del partit

no té cap mena d’interès o d’importància.

 

Potser només cal afegir

que l’àrbitre era el temps,

sense tractes de favor.

 

I que ja cap al final,

quan faltaven 6 segons al marcador,

un jugador va provar desesperat

d’encertar des de 10 metres

el triple que l’havia de dur a la victòria.

 

¿En quin moment aprenem

què vol dir perdre per sempre?

Read Full Post »

La pianista Clara Peya ha posat música al poema “Lligaments tencats”, inclòs al meu darrer poemari Fila índia enfora. L’interpreten Alessio Arena i Judit Neddermann a la veu!

El tema el podreu trobar al disc Tot aquest silenci.

Lligaments trencats

 

Has de fer repòs…

Ara no et convé fer esforços…

Ja veuràs com el temps ho cura tot…

Tu encara ets jove…

No hi donis més voltes…

Va, que no n’hi ha per tant…

 

Voleu callar, veus ignorants!

 

El que em rossega la pell

no és la picor del guix

on escric aquest poema,

sinó saber que a partir d’ara

aniré coixa sense tu

i recitaré mots crossa

mancats d’inspiració;

viuré de frases fetes:

 

Ja trobaré algú altre…

Ara puc aprofitar per llegir…

El que ha de ser, serà…

Així és la vida…

Read Full Post »

I finalment, després que tots els àngels celestials hagin baixat a la terra per tibar dels fils, ja us puc presentar el videoclip inclòs al meu proper llibre de poesia FILA ÍNDIA ENFORA.

Lletra i idea original · Sílvia Bel
Piano i composició · Clara Peya
Veu cantant · Sílvia Comes
Contrabaix · Vic Moliner
Bateria · Teodor Salvà
So · Jordi Clemente

Direcció · Elisabet Sort
Direcció de fotografía · Edgar Lledó
Muntatge · Edgar Lledó & Elisabet Sort
Producció · Mireia Sort
Vestuari · Helena Perez Izquierdo
Maquillatge · Ariadna Ferrer
Localització · El Cafè de les Paraules

Aquest videoclip ha estat possible gràcies a la col·laboració angelical a Verkami dels 80 mecenes!

Gràcies!!!

Read Full Post »

Fa unes setmanes l’Agnès Vidal em va regalar l’adjectiu “anatrèptica” i avui el carter me l’ha deixat a la bústia infliltrat a la revista “Lletres”, dedicada a escriptors novells. Gràcies, Agnès!

Read Full Post »

Ciutadans de tots els cors,

es fa saber que a les 6,24 de la matinada

m’ha mort el romanticisme.

No ho han anunciat

a cap telediari,

però si traieu el cap

a dins de la meva ànima

o em llegiu les necrològiques

tatuades a la pell,

sabreu com ha anat tot:

 

el cor s’ha aturat a poc a poc

perquè has deixat de bombejar-lo;

i com que no podia envermellir-te

la sang tampoc no ha bullit més.

 

Tot ha estat molt natural,

com un sospir

quan ningú et mira.

 

Les campanes de l’església

no han repicat per vergonya

d’anunciar-ho al veïnat

i a la barana dels somnis

els ocellets han suspès

el cant que asserena l’alba.

 

Les finestres de les cases

han esclatat a plorar,

les teulades han tret fum

i s’han derruït les façanes.

 

El decés de tot plegat

ha passat en un instant molt breu,

a les 6’24 del matí,

mentre passejava sola pel carrer,

mentre mirava amunt

en direcció als teus ulls

i no trobava cap balcó

on declarar-me.

Read Full Post »

Older Posts »