Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Poesia’

“Bon dia. Bona sort”,

de fet, no és cap trobada,

sinó l’esguard del nostre instint:

un amor cap enrere.

W.H. Auden

Un amor cap enrere

 

Un amor cap enrere

és l’instint porós del cranc

damunt la sorra.

 

O tot o res.

— Va, surto! Sí, que surto!

(ho decideix en un “inscranc”).

 

Surt a la superfície.

Duu la nova cuirassa

amb què avui s’ha mudat.

 

És tova. Ja se sap

que els crancs quan creixen

és quan corren perill.

 

Deixen la closca dura

que enlluerna de sobte

els ulls del pelicà

(tant parlar, tant parlar…).

 

I el pelicà que el veu,

de lluny,

— s’ha enamorat! —.

 

No cal caiguda lliure

ni maniobres al cel

per impressionar el cranc.

 

Un amor cap enrere

és començar a estimar-se

i amb el bec, fer mal.

Read Full Post »

 

Poema Iaia dadà sencer + cançó Àngels (a partir del minut 1′ 30”)

Read Full Post »

FESTFOIX from CCCB on Vimeo.

Read Full Post »

+ INFO: AQUÍ 

Read Full Post »

Read Full Post »

Els professors de gimnàstica

també envelleixen malament.

 

Un dia, després de quaranta anys,

deixen enrere els crits,

els nens i les baralles.

 

Al principi, alguns no s’atreveixen

a enterrar l’atrotinat xandall

al fons del seu armari.

 

Pengen els hàbits,

deixen de matinar,

i si passegen,

ho fan en direcció contrària

al camí que els duia fins a l’escola.

 

En general no es troben

pel carrer mai a ningú

(es veu que no són gent gaire sociable).

 

Només alguns diumenges com avui,

a l’hora d’anar a missa,

l’esperit d’un vell conserge

sembla enrecordar-se d’ells

i els obre la reixa del pati del col·legi

perquè hi entrin els fantasmes

a jugar un partit de bàsquet.

 

Els records fan dos equips:

els bons contra els dolents.

 

Escollir també pot ser covard,

però no és tan evident

que el millor d’un vint-i-un

guanyi per sempre la partida.

 

Sona un xiulet antic

i al primer salt,

el sol de juny enlluerna

als qui volen fer-se amb la pilota.

 

La cistella de bàsquet

també s’ha quedat calva

i la seva ombra remarca dures línies

al paviment calent

(sembla el cruel joc del penjat).

 

De la xarxa en queden només uns fils

entortolligats,

com baba espessa.

 

Tot el que passa la resta del partit

no té cap mena d’interès o d’importància.

 

Potser només cal afegir

que l’àrbitre era el temps,

sense tractes de favor.

 

I que ja cap al final,

quan faltaven 6 segons al marcador,

un jugador va provar desesperat

d’encertar des de 10 metres

el triple que l’havia de dur a la victòria.

 

¿En quin moment aprenem

què vol dir perdre per sempre?

Read Full Post »

La pianista Clara Peya ha posat música al poema “Lligaments tencats”, inclòs al meu darrer poemari Fila índia enfora. L’interpreten Alessio Arena i Judit Neddermann a la veu!

El tema el podreu trobar al disc Tot aquest silenci.

Lligaments trencats

 

Has de fer repòs…

Ara no et convé fer esforços…

Ja veuràs com el temps ho cura tot…

Tu encara ets jove…

No hi donis més voltes…

Va, que no n’hi ha per tant…

 

Voleu callar, veus ignorants!

 

El que em rossega la pell

no és la picor del guix

on escric aquest poema,

sinó saber que a partir d’ara

aniré coixa sense tu

i recitaré mots crossa

mancats d’inspiració;

viuré de frases fetes:

 

Ja trobaré algú altre…

Ara puc aprofitar per llegir…

El que ha de ser, serà…

Així és la vida…

Read Full Post »

Older Posts »