Valentina Friday Poetry

Un amor cap enrere

“Bon dia. Bona sort”,

de fet, no és cap trobada,

sinó l’esguard del nostre instint:

un amor cap enrere.

W.H. Auden

Un amor cap enrere

 

Un amor cap enrere

és l’instint porós del cranc

damunt la sorra.

 

O tot o res.

— Va, surto! Sí, que surto!

(ho decideix en un “inscranc”).

 

Surt a la superfície.

Duu la nova cuirassa

amb què avui s’ha mudat.

 

És tova. Ja se sap

que els crancs quan creixen

és quan corren perill.

 

Deixen la closca dura

que enlluerna de sobte

els ulls del pelicà

(tant parlar, tant parlar…).

 

I el pelicà que el veu,

de lluny,

— s’ha enamorat! —.

 

No cal caiguda lliure

ni maniobres al cel

per impressionar el cranc.

 

Un amor cap enrere

és començar a estimar-se

i amb el bec, fer mal.

Estrofat de versos · I taller virtual de poesia

 

A qui va dirigit: Principalment als esperits inquiets de mirada poètica. No serà necessari acreditar experiència com a rapsode que puja al tamboret per recitar el vers de Nadal des dels 7 anys, ni demostrar que és possible acabar amb rima consonant totes les frases, ni tampoc declamar de memòria els versos shakesperians. Molt soroll per a no res. Retòrica.

El que realment ens reunirà en aquest taller seran les emocions, la llibertat de les idees, la intuïció per reinventar mons i transmetre’ls a través del dibuix de les paraules que formen estrofats de versos, els quals tots coincidim a anomenar poesia, però que pocs arribem a concretar exactament què són i per a què serveixen.

Sessions: 6 sessions durant 12 setmanes (cada dues setmanes es treballarà una nova unitat). Les unitats estaran repartides entre l’1, 15 i 29 d’octubre i el 12 i 26 de novembre. Es buscarà un dia entre el 10 i 19 de desembre per a fer el recital conjunt com a culminació de la darrera sessió i del taller).

Preu: 100€

MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: AQUÍ

A Girona hi falta gent!

El proper 21 de setembre farem esses cap a terres gironines i avançarem fila índia enfora, però decidides, per arribar a les 21h al Festival de Poesia de Girona, on actuarem a l’Auditori Josep Viader. L’entrada és lliure.

Com comença a ser habitual farem un recital-concert d’1h:

1a part: Sílvia Bel + Clara Peya (piano)

2a part: Sílvia Comes (cantant i guitarra) interpretarà nous temes de la poeta Teresa Pascual.

Més info: AQUÍ.

Ens ajudareu a omplir aquesta preciosa capella que és l’Auditori?

Un tast de com va anar a Nunoff

 

Poema Iaia dadà sencer + cançó Àngels (a partir del minut 1′ 30”)

Entrevista per Amor a l’art

“Hola nois! Perdoneu, arribo una mica tard”, diu somrient la nostra protagonista d’avui. És una jove poeta que va néixer a Barcelona l’any 1982, en un ambient tan poc poètic, diu ella, com el mundial de futbol o les eleccions generals. En canvi, estic convençut que la Sílvia Bel seria ben capaç de fer servir uns penalts o uns vots en blanc per construïr un dels seus poemes. Aquesta periodista-publicista-professora-poeta és una comunicadora nata i, és per això, que no té cap problema en fer servir el llenguatge amb total llibertat. Això sí, és molt exigent. Intenta trobar la paraula adequada sempre. Avui arriba directament de la feina, atabalada, amb la jaqueta d’anar en moto i amb ganes de xerrar. Perquè, senyores i senyors, sí; les poetes també mengen donettes, també riuen, també beuen orxata, també fan l’índia i també van en moto. CONTINUAR LLEGINT L’ENTREVISTA: AQUÍ

Poema taral·lejat en homenatge a J.V.Foix

FESTFOIX from CCCB on Vimeo.

FESTFOIX. 25 anys sense J.V.Foix

+ INFO: AQUÍ 

27 de juliol: Poesilvia + Piano + Percussió al Festival Nunoff

Professors de gimnàstica

Els professors de gimnàstica

també envelleixen malament.

 

Un dia, després de quaranta anys,

deixen enrere els crits,

els nens i les baralles.

 

Al principi, alguns no s’atreveixen

a enterrar l’atrotinat xandall

al fons del seu armari.

 

Pengen els hàbits,

deixen de matinar,

i si passegen,

ho fan en direcció contrària

al camí que els duia fins a l’escola.

 

En general no es troben

pel carrer mai a ningú

(es veu que no són gent gaire sociable).

 

Només alguns diumenges com avui,

a l’hora d’anar a missa,

l’esperit d’un vell conserge

sembla enrecordar-se d’ells

i els obre la reixa del pati del col·legi

perquè hi entrin els fantasmes

a jugar un partit de bàsquet.

 

Els records fan dos equips:

els bons contra els dolents.

 

Escollir també pot ser covard,

però no és tan evident

que el millor d’un vint-i-un

guanyi per sempre la partida.

 

Sona un xiulet antic

i al primer salt,

el sol de juny enlluerna

als qui volen fer-se amb la pilota.

 

La cistella de bàsquet

també s’ha quedat calva

i la seva ombra remarca dures línies

al paviment calent

(sembla el cruel joc del penjat).

 

De la xarxa en queden només uns fils

entortolligats,

com baba espessa.

 

Tot el que passa la resta del partit

no té cap mena d’interès o d’importància.

 

Potser només cal afegir

que l’àrbitre era el temps,

sense tractes de favor.

 

I que ja cap al final,

quan faltaven 6 segons al marcador,

un jugador va provar desesperat

d’encertar des de 10 metres

el triple que l’havia de dur a la victòria.

 

¿En quin moment aprenem

què vol dir perdre per sempre?

Lligaments trencats

La pianista Clara Peya ha posat música al poema “Lligaments tencats”, inclòs al meu darrer poemari Fila índia enfora. L’interpreten Alessio Arena i Judit Neddermann a la veu!

El tema el podreu trobar al disc Tot aquest silenci.

Lligaments trencats

 

Has de fer repòs…

Ara no et convé fer esforços…

Ja veuràs com el temps ho cura tot…

Tu encara ets jove…

No hi donis més voltes…

Va, que no n’hi ha per tant…

 

Voleu callar, veus ignorants!

 

El que em rossega la pell

no és la picor del guix

on escric aquest poema,

sinó saber que a partir d’ara

aniré coixa sense tu

i recitaré mots crossa

mancats d’inspiració;

viuré de frases fetes:

 

Ja trobaré algú altre…

Ara puc aprofitar per llegir…

El que ha de ser, serà…

Així és la vida…

Presentació Poetari a les Caves El Retiro de Sitges

Carta de l’editor Quim Curbet

L’editor Quim Curbet em va fer aquest regal tan generós durant l’acte de presentació del Fila índia enfora al bar ALFA del barri de Gràcia. 
CARTA A SÍLVIA BEL (llegida en la presentació del seu llibre) 

Benvolguda Sílvia:

La poesia sempre és on neix l’emoció. És una veritat que canta i que commou. És la unitat indispensable i gairebé sempre misteriosa d’un discurs, de la música i del sentit eteri de la raó. La poesia és un món procel·lós, sobretot per qui no creu en contes de fades. Les paraules ens sobrevolen com els núvols capricios…os de les primaveres. S’alcen en l’horitzó carregats d’ombra i d’incerteses i deambulen sobre els nostres caps deixant-nos xops de vides i de perplexitats. Avui he vingut aquí per presentar el teu llibre, acte redundant en si mateix, perquè el llibre es presenta sol. El teu llibre carregat xàfecs i de pedregades, de neu delicada i de pluja fina, ha caigut entre nosaltres i ens ha enganxat desprevinguts, sense paraigües ni impermeable. Però ja ens agrada i si avui som aquí és per celebrar-ho. Perquè en el fons no som de secà, som gent de regadiu i l’aigua, sobretot quan brolla de la poesia, és aigua de vida i sempre és benvinguda.

 

Benvolguda Sílvia:

En aquest món turmentós de la poesia, tots som fills de les paraules, les paraules que ens hem dit, les paraules que hem escoltat, les que hem escrit, les que ens han escrit, les que s’han quedat per sempre gravades en la memòria i les que hem oblidat irremissiblement, i, per descomptat, les que hem mamat. Som mamífers poètics, fills de moltes mares i de molts encreuaments, però també som com una mea d’escarabats piloters: amunteguem paraules i les fem rodolar en forma de poemes. Boles d’excrements que els escarabats-poetes, mamífers-bastards, transformen en versos. Però a partir d’avui podem dir que som alguna cosa més. Som també les teves paraules Sílvia, som la teva mirada, el teu somriure, som la teva vida, el teu dolor i les teves il·lusions M’atreveixo a dir que tots els que som avui aquí som la Sílvia Bel, som tu Sílvia, tu i el teus poemes.

 

Benvolguda Sílvia:

Començo per tercera vegada aquesta aquesta carta, que et llegeixo en públic, sobretot per donar-te les gràcies. Gràcies per aquests poemes que ens ofereixes en fila índia i que dansaran durant molt de temps al nostre voltant, danses d’amor i de pluja, pluja de primavera que ens amara i que ens consola i ens fa oblidar per un moment el nostre destí d’insecte-mamífer, de Sísif tràgic. Avui hem vingut aquí per beure de tu, per aplaudir-te i per dir que segueixis i que persisteixis, que visquis i que ploris constantment llàgrimes de poesia, en aquest món nostre que no podria sobreviure sense gent com tu, un món que no mereixeria sobreviure sense una o moltes sílvies, domadores de somnis i de paraules.

 

Benvolguda Sílvia:

Moltes gràcies, moltes gràcies per ser com ets i moltes gràcies pel teu llibre i als àngels de cotó fluix que t’han acompanyat fins aquí.

 

(H)ablación se escribe con Hache

 

Hablo des de esta boca amputada

partida por la mitad.

 

Las letras que me han cosido

me lloran entre las piernas

y escriben con rojo el rastro

que nadie quiere limpiar.

 

Yo nací en Etiopía

con “m” de menstruación

con “i” de inmovilizada

con “e” de espinas de acacia

con “p” de perforación.

 

Yo crecí con un silencio afilado

con “c” de cristal, cuchilla,

con “s” de sin sentido

con “r” firmo el dolor.

 

Con “h” callo la pena

con “r” encierro rencor

con “h” de hijos e hijas

con “p” sin pedir perdón.

 

Yo nací en Etipoía

con “m” de mutilación.

 

Yo nací en Etipoía

vestida con haches mudas;

¿Desnuda? Ahora hablo yo!

 

Poema escrit per a l’acte solidari del 4 de maig a l’Àgora de Sabadell, organitzat per IPI Cooperació.

Videoclip Àngels

I finalment, després que tots els àngels celestials hagin baixat a la terra per tibar dels fils, ja us puc presentar el videoclip inclòs al meu proper llibre de poesia FILA ÍNDIA ENFORA.

Lletra i idea original · Sílvia Bel
Piano i composició · Clara Peya
Veu cantant · Sílvia Comes
Contrabaix · Vic Moliner
Bateria · Teodor Salvà
So · Jordi Clemente

Direcció · Elisabet Sort
Direcció de fotografía · Edgar Lledó
Muntatge · Edgar Lledó & Elisabet Sort
Producció · Mireia Sort
Vestuari · Helena Perez Izquierdo
Maquillatge · Ariadna Ferrer
Localització · El Cafè de les Paraules

Aquest videoclip ha estat possible gràcies a la col·laboració angelical a Verkami dels 80 mecenes!

Gràcies!!!